Notícies‎ > ‎

LYNN MARGULIS (1938- 22 novembre 2011) Una científica revolucionària

26 de nov. 2012, 1:02 publicada per lespasa@iesbaixamar.com   [ actualitzat el 26 de nov. 2012, 2:53 ]

La setmana passada, el dijous 22 de novembre, va fer un any que va morir Lynn Margulis, la científica nordamericana que dóna nom al laboratori de ciències de l'institut. Una revolucionària de la ciència que també va revolucionar la meva curiositat.

Així doncs, què és la vida? És un artístic caos controlat, un conjunt de reaccions químiques tan meravellosament complexes que va produir el cervell dels mamífers que ara, en forma humana, escriu cartes d'amor i utilitza ordinadors de silicona per calcular la temperatura de la matèria a l'origen de l'univers. (Què és la vida? Lynn Margulis i Dorion Sagan).

L'últim any d'institut una amiga de la familia em va regalar el llibre “Què és la vida?” de Lynn Margulis i el seu fill Dorion Sagan (sí, sí, pare Carl Sagan). Vaig llegir aquestes línies per primer cop: “La vida és un artístic caos controlat”. Pum, aquesta frase va obrir de bat a bat la porta de la meva curiositat científica. La vida, caos? Això jo ho havia d'entendre. El que Gerald Durrell havia encetat amb “La meva familia i altres animals”, la meva passió per observar i entendre la natura, ara prenia una nova dimensió ja més adulta. Vaig decidir fermament què volia ser de gran: Biòloga.

Aquell mateix curs vaig tenir una professora de filosofia excepcional, la Gabriela. Les seves classes eren viatges al·lucinants pel món del pensament. Allà vaig trobar moltes persones que abans que jo (la falta d'humiltat adolescent és un defecte necessari per poder menjar-se el món) havien volgut entendre aquell caos. Vaig començar a adonar-me'n que la Biologia era pura filosofia, que la ciència era pensament, era una manera d'intentar entendre el món a l'abast de tothom. Cada cop ho tenia més clar.

La pregunta “Què és la vida?” és, doncs, una trampa lingüística. Per a contestar-la segons les regles gramaticals hem de respondre amb un substantiu, el nom d'una cosa. Però la vida a la Terra és més semblant a un verb. Repara, conserva, crea i se sobrepassa a si mateixa.(Què és la vida? Lynn Margulis i Dorion Sagan).

Així doncs a finals d'aquell 1996 vaig començar la carrera. Una carrera apassionant, decepcionant de vegades_no tots biòlegs conserven l'espurna de la curiositat_un viatge que va durar anys envoltada de companys, companyes i de grans professors de la mà dels quals vaig anar dibuixant l'esboç de la comprensió de la vida. Perquè a la vida no la pots traçar, no pots dir aquí comença això, aquí acaba allò. Sempre rebassa els límits, i com va dir Alessandro Baricco al seu llibre Oceà: “Allà on la natura posa els límits, comença l'espectacle”.

Cada cop que m'ho pregunto ho tinc clar: tornaria a estudiar la carrera de dalt a baix.

Així doncs a la universitat vaig anar coneixent de ben a prop aquell regne tan estimat per Margulis: el regne Monera, els bacteris, aquests microorganismes vistos com a enemics de la higiene i causants de tantes malalties. Així com Jane Goodall va dedicar la seva vida al coneixement i conservació dels ximpanzès, Margulis va esdevenir la reivindicadora dels bacteris. Els bacteris! Les primeres formes de vida, els primers intents de caos controlat, els que van arribar i ho van inventar tot: la respiració, la fotosíntesis, la reproducció asexual, l' intercanvi genètic, els que han arribat a tots els possibles hàbitats del món i... els que van generar la cèl·lula eucariota visquent en comunitat!!!El primer dia que em van explicar la Teoria Endosimbiòtica de Lynn Margulis em va semblar un terrible conte infantil: un bacteri va devorar un altre que es va quedar a viure dintre d'ell i a treballar per ell. Finalment vaig entendre que cada cèl·lula eucariota és com una comunitat de veïns en el que cadascú té la seva funció, una simbiosi a diverses bandes. I la idea devia ser molt bona perquè a partir de les primeres cèl·lules eucariotes es va originar la gran diversitat de formes en la que la vida, artísticament, pobla tot el planeta Terra.
Lynn Margulis va reclassificar els éssers vius proposant els cinc regnes acceptats actualment: Monera, Protoctista, Fongs, Plantes i Animals.

Margulis enfocó el problema de modo diferente y recurrió a la simbiosis, que ella describía: La simbiosis es la coexistencia, mediante un contacto físico, de dos o más especies diferentes de organismos durante la mayor parte de su vida. Ha sido un mecanismo fundamental de la evolución: para producir cambios evolutivos rápidos, las relaciones simbióticas que se convierten en permanentes son más eficaces que las mutaciones al azar. Por ejemplo, hay algas que, para colonizar lugares donde se alternan las condiciones de humedad y sequía, han establecido una asociación simbiótica con hongos que crecen a la orilla del mar y han formado líquenes costeros. Y si se privara a una vaca de los microorganismos que contiene su aparato digestivo, que la ayudan a digerir la celulosa, moriría de desnutrición en unas pocas semanas. El alga y el hongo, o la vaca y sus microorganismos, han expandido su ambiente estableciendo relaciones simbióticas permanentes e integradas.(http://cienciaysalud.laverdad.es)

I és clar, Darwin. Va arribar el dia en el que vaig entendre que la teoria endosimbiòtica confrontava i ampliava al mateix Darwin i els seus deixebles, els neodarwinistes!!. Quina dona més agosarada, discutir un dels paradigmes més sòlids de la ciència!.Els neodarwinistes explicaven com evolucionaven les espècies. Donaven com a única font de variabilitat genètica les mutacions que a l'atzar generaven noves formes de resoldre la vida. I les millors formes, les més ben adaptades, es reproduïen i dominaven sobre les altres. Per tant la competitivitat, la llei del més fort, semblava ser la imperant en la natura. I això agradava molt als personatges més sinistres de la història del segle XX que van apropiar-se d'aquestes idees per justificar atrocitats: els darwinistes socials.

El darwinisme social generalment utilitza els conceptes de lluita per l'existència i la supervivència dels més aptes per a justificar polítiques socials que no fan distinció entre els que són capaços de mantenir-se per si mateixos i els que no ho poden fer. Aquesta manera de veure les coses és sovint acceptada pels partidaris del capitalisme, però també ha motivat idees com l'eugenesia, el racisme científic, l'imperialisme, el feixisme, el nazisme i la lluita entre grups nacionals o racials. (Darwinisme social:Viquipèdia)

Així doncs, el descobriment de Margulis no només tenia influència en el camp científic, també rebatia idees polítiques i socials. Trencava doncs, amb una idea individualista i feroç de les poblacions humanes. Aquesta dona cada cop m'agradava més...

Ara fa sis anys, al 2006, vaig tenir la sort de poder anar a sentir en directe a Lynn Margulis en una conferència dintre del cicle “VIDA” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) davant de més de 600 persones. Va ser fantàstica, no l'havia sentit parlar mai i allà vaig poder comprovar que a més a més de ser una gran científica era una gran mestra. Quan va acabar em vaig apropar a ella i li vaig explicar la meva història, com em va influenciar el seu llibre, perquè vaig estudiar Biologia... A més a més, li vaig dir que havia decidit ser professora de Biologia i que ella havia estat,a través dels seus llibres, el meu millor referent.

Va ser un moment molt emocionant per a mi, vam xerrar una estona i vam compartir el gust per ensenyar i la importància d'explicar la ciència a tothom, per a que pugui ser una eina de cooperació i progrés per a totes les persones i poblacions humanes. Naturalment, me'n vaig anar amb el meu llibre, rebregat pel temps i les lectures, dedicat i signat!!!.


I aquí, al Baix a Mar, s'escriu un altre capítol de la meva història i la Margulis: quina va ser la meva sorpresa el primer dia que vaig trepitjar l'institut i vaig veure que el laboratori on hi passaria hores de classe es deia LYNN MARGULIS!!!.


¿Qué es la vida? Lynn Margulis y Dorion Sagan. Tusquets Editores, 1996

Oceà Alessandro Baricco. La Magrana, 1997

Tot el que vulgueu saber sobre Lynn Margulis a internet

(Us adjunto una foto seva)

Laura Espasa Besalú (professora substituta de Ciències Naturals)

ą
lespasa@iesbaixamar.com,
26 de nov. 2012, 2:13
Comments